17 may 2010

Restos matutinos de pedos nocturnos e incluso vespertinos me atrevería a decir.

- Ibas pedísima con la Rai y esta gente.
- ¿Y tú? Que solo hablas de lo que te viene interesando.
- Pues como me interesa, te lo cuento. Ibas toda pedo. Y no de estas veces que estás achispadilla y estás bonita y dolce. Es que te autopresentabas a la gente que iba pasando delante de ti. Seguro que no te acuerdas.
- Me acuerdo, me acuerdo.
- Perfectamente te acuerdas.
- Pues sí. ¿Qué hora es?
- Las siete menos media.
- Vámonos a comer churritos de patata.
- Vámonos. Pero no me digas que te acuerdas cuando no te acuerdas de una mierda. Estás la cara toda corrida, se nota que estás privada.
- Si vas a seguir con esa copla me podía haber quedado durmiendo aquí.
- Es que te he despertado porque ya es de día y la gente ya va para sus trabajos, mira y comenta sobre nosotres.
- Qué mal, ¿no? 
- Ya ves. Una a la que le importa lo que hablen de ella cuando está semi desnuda. ¡Ladrona! ¡Ubríaca!
- Vámonos a comer churritos de patata.

2 comentarios:

  1. A dia d'avui em segueixo plantejant el dilema que com nosaltres es van plantejar Isabel i Fernando, Carles Maria Isidre i Isabel II, Cánovas i Sagasta, Maura i Canalejas, Azaña i Alcalá-Zamora, Franco i Primo de Rivera, Marcelino Camacho i Nicolás Redondo , Felipe González i Alfonso Guerra, Esperanza Aguirre (Oh!) i Ruiz Gallardón (puag!), Rita Irasema i Emilio Aragón, Gerónimo i els Indis Iroqueses ... què és millor, els xurros de papa o els xurros d'aire ... no m'atreveixo a donar una sentència objectiva, cosa impossible en un context gastronòmic, però per mi els primer són els Drets Negatius i els segons, els Drets Positius, generant en mi les mateixes emocions.

    Pd: la susdita enumeració de personatges és una mastodòntica llicència històrica que m'he permès, ja que no hi ha restes arqueològiques concloents que demostrin la ingesta de xurros per part dels esmentats.

    ResponderEliminar